El magnat Elon Musk s’ha comprat la xarxa social Twitter, a l’espera de que les autoritat reguladores en donin el vist-i-plau, per 44.000 milions de dòlars.
Diu que ho fa per la llibertat d’expressió. Perquè no li agrada que Twitter censuri certs continguts o expulsi a certs usuaris que hi difonen falses noticies o tenen un discurs inadequat.
Musk creu que tothom hi hauria de poder dir la seva a Twitter, sense cap mena de censura.
El dilema entre si les plataformes han de censurar els continguts que els seus usuaris hi pengen, o no, ve de fa temps.
I te a veure, també, amb la responsabilitat legal que aquestes plataformes tenen sobre els continguts que s’hi difonen.
Aquesta obligatorietat legal es diferent als diferents països, i les seves lleis.
I te a veure amb la consideració legal que es dona a les xarxes social, la llei que regeix als estats units aquestes companyies es l’anomenada Secció 2/30 que les tracta més com una companyia de telecomunicacions que no com una companyia editorial. Es a dir, més que com un diari, on el mitjà es fa responsable del que publica, les tracta com una companyia de telèfons, on no es pot fer responsable aquesta del que dos dels seus usuaris estiguin parlant, per molt despreciable que sigui.
Donat que no tenen aquesta obligatorietat legal, la gent com Musk retreu a Twitter que faci una tasca editorial sobre el contingut que els seus usuaris hi publiquen. I d’aquí la menció a la llibertat d’expressió.
Però la llibertat d’expressió vol dir que puguis dir qualsevol cosa?
Doncs en el marc europeu no. Ja que la consideració legal és diferent.
Ja veurem com s’acaba el tema. De moment des del punt de vista empresarial s’ha filtrat als mitjans que Musk planejaria fer rentable la companyia i vendre-la d’aquí tres anys. Així que una cosa es el que publica Elon Musk a Twitter i una altra son les seves intencions.