Societat de la Informació

Europa obliga als grans sistemes de missatgeria a ser interoperables, es a dir, a que es puguin enviar missatges entre ells.

A finals del 2022 Europa va aprovar la Llei de Mercats Digitals (DMA) que ja ha començat a aplicar-se i entrarà en vigor definitivament el 6 de març del 2024.

La DMA és una llei que assenta una sèrie de drets i normes adreçades a les grans plataformes en línia, per evitar que siguin aquests mateixos els qui estableixin les regles del joc al seu gust i en favor seu, imposant condicions que resultin injustes a altres empreses i consumidors.

Una de les coses que es demanen a aquests gegants d’internet es que els seus sistemes de missatgeria es puguin comunicar amb altres sistemes de missatgeria de la competència. Es a dir que pugem enviar missatges des de WhatsApp a usuaris que usin Telegram, Signal, Facebook, etc.

I les companyies, que saben a les multes que s’exposen, ja estan començant a implementar aquestes funcionalitats en els seus programes de missatgeria, però a contracor.

L’accés a aquestes funcionalitats no es trivial; s’hi te accés a través de menús especials, no s’hi poden fer totes les coses que permet l’enviament entre usuaris de la mateixa plataforma, i ve acompanyada de missatges d’advertiment que desencoratgen el seu ús.

La veritat es que tècnicament cada sistema es diferent, i aquesta interoperativitat no es fàcil si no s’empren protocols i sistemes de xifrat comuns, entre d’altres aspectes.

Però cal recordar que a diferencia del correu electrònic o els SMS, aquest sistemes de missatgeria instantània no son un standard públic obert al que tothom es pot acollir, sinó programari propietari tancat.

Veurem com evoluciona aquesta engrescadora possibilitat, i en què acabarà.

El 2023 va ser l’any de la popularització de les intel·ligències artificials generatives, amb serveis al núvol que requerien de grans potències de càlcul, que es duien a terme en granges de servidors que tenen un cost de manteniment molt alt. I aquest 2024 arriben els models d’intel·ligència artificial reduïts, que s’han pogut fer tant petits com per ser executats en un ordinador personal, o fins i tot en un telèfon mòbil.

Això permet que el procès de les nostres peticions es pugui fer de forma local, i no calgui enviar-les a un ordinador remot al núvol, i que ens en torni la resposta generada.

I aquest fet te importants implicacions sobre la privacitat de les nostres dades, una cosa que a Europa te una consideració important i que ha fet que ens quedem fora de la possibilitat d’emprar alguns models que queden restringits al nostre territori per no complir amb la legislació europea.

Així doncs aquesta evolució en la tecnologia permetrà que convertim el nostre telèfon mòbil, que ara ja ens acompanya a tot arreu, en un assistent que canviarà la forma com ens relacionem amb la tecnologia. No sent una app de IA que ens puguem descarregar, sinó com una nova interfície.

I a les empreses els permetrà de treballar amb els seus propis sistemes de IA que podran instal·lar en els seus ordinadors i entrenar específicament per tasques concretes.

Després de sortir el primer en una llista de signants que demanaven de parar l’evolució dels grans sistemes d’intel·ligència artificial generativa, Elon Musk ha presentat Grok, la Intel·ligència Artificial generativa de la xarxa social X.com, que a més de tenir accés en temps real a la plataforma, diu que te un sentit de l’humor sarcàstic similar al seu.

Per a fer possible això fa un temps que es varen modificar els termes i condicions d’us de Twitter, ara reanomenat X.

El desenvolupament de la IA l’ha fet la seva start-up X.ai, que va fundar després de partir peres amb el seu col·lega de OpenIA, pewr considerar que havien canviat d’un model obert a un de propietari.

Més enllà del safareig i les contradiccions de l’icònic personatge, hem d’enfocar-nos en la importància dels datasets, o conjunts de dades, que es fan servir per entrenar aquestes Intel·ligències Artificials.

Si fas servir el material generat per altres per entrenar la teva IA, has de repercutir sobre aquests creador originals part dels guanys que generes? O t’ho pots estalviar?

Doncs les grans companyies d’intel·ligència artificial tenen tota mena d’excuses per estalviar-s’ho, amb arguments com ara que això no ha de tenir cap cost perquè es informació que es troba disponible en obert a Internet, i seria com per a un estudiant llegir un llibre. O que la quantitat de documents fets servir per l’entrenament es tant gran que el valor que haurien de percebre els creadors es una misèria infinitesimal.

Tanmateix, a una IA generativa se li pot dir que ens faci una novel·la imitant l’estil d’un escriptor determinat, o que ens generi una imatge imitant l’estil d’un determinat pintor o dibuixant. Perquè pugui fer això se l’ha d’entrenar amb un munt de textos i imatges d’aquell autor. Cladría doncs retribuir aquest autor perquè n’estem fent una obra derivada?

Doncs tenim el cas del músic Bad Bunny, del que corre per la xarxa un hit que s’ha fet viral, que ha agradat molt a tothom, excepte a qui deien que pertanyia, perquè la peça musical va ser feta amb IA per algú altre, cosa que l’ha fet enfadar molt, després de rebre un allau de felicitacions pel “seu” nou tema, amb comentaris com que era el millor que havia compost mai.

La guerra dels xips continua, i Xina ha anunciat una inversió de 41.000 milions de dòlars destinats a la seva industria de semiconductors per a desenvolupar el seu propi equip de litografia de 28 nm. que volen tenir operatiu a finals d’any.

Però tot i que el 2014 ja va injectar uns 19.000 milions de dòlars a la seva indústria dels xips, i el 2019 aquesta xifra es va incrementar fins a fregar els 27.500 milions de dòlars. Fins ara les màquines de litografia que ha desenvolupat només li permeten fabricar circuits integrats de 90 nm.
Des d’un punt de vista estrictament tecnològic aquests semiconductors estan a anys llum dels que produeixen TSMC, Samsung o Intel, que són els fabricants de xips més grans del planeta, emprant les tecnologies d’integració més avançades.

Però a banda dels nm. del suport físic en que es crea el xip, la seva potencia també depèn del disseny de l’arquitectura en que es fan treballar els els seus transistors.

I veient que Xina escurça distancies, l’Administració nord-americana liderada per Joe Biden ha prohibit expressament a NVIDIA vendre a les empreses xineses els seus xips per a intel·ligència artificial més avançats, els models A100 i H100.
El problema és que per a l’empresa el descomunal mercat xinès és essencial, i per això ha retallat les prestacions d’aquestes GPU amb el propòsit que satisfacin els requisits imposats pel Govern nord-americà. El resultat són els xips A800 i H800, que no són altra cosa que revisions simplificades de les GPU originals.

Els experts diuen que tot i l’anunci Xinès difícilment es podran posar a l’altura dels seus competidors occidentals, en especial quant ASML, el fabricant neerlandès líder en la fabricació d’aquestes màquines va anunciar recentment l’entrega de maquines de tecnologia encara més avançada a un del seus clients, segurament a Intel.

Així dons la cursa continua.

El Barcelona Supercomputing Center (BSC), un dels cinc grans centres europeus de supercomputació, posarà en marxa aquesta tardor el Marenostrum 5, la versió renovada del supercomputador que va tenir la seva primera versió el 2004; fa una vintena d’anys.

Aquests centres de computació d’altes prestacions son fonamentals per a la investigació científica, en camps com la biologia, la física, o la química, i també a l’enginyeria, que requereixen de gran capacitat de càlcul per treballar amb models digitals molt complexos.

Els models digitals s’han fet tant semblants a la realitat que es parla de “bessons digitals” per referir-se a aquest model virtual dissenyat per reflectir amb precisió un objecte físic.
Així, a diferència d’una simulació, que normalment estudia un procés en particular, un bessó digital pot executar per ell mateix qualsevol quantitat de simulacions que serviran per estudiar múltiples processos.

El superordinador ha costat 223 milions d’euros, que inclouen l’adquisició, la instal·lació i l’operativa durant els propers 5 anys, pagats gràcies a la Iniciativa Europea de Computació d’Alt Rendiment (Euro HPC, en anglès) impulsada el 2019 per afavorir la cooperació entre països europeus per fer front a aquestes cares infraestructures. I hi han invertit el Govern espanyol a través del Ministerio de Ciencia e Innovación, la Generalitat de Catalunya i la UPC, i els governs de Portugal, Turquia i Croàcia.
Es tracta de la major inversió europea a Espanya per a una infraestructura científica.

EL BSC es un consorci públic format pel Ministeri de Ciència i Innovació, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, i l’ús del supercomputador es totalment gratuït per als investigadors. Es calcula que hi treballaran prop d’un miler de persones.

El primer esborrany de la Llei d’Intel·ligència Artificial ha estat aprovat i fa un pas més cap a la regulació d’aquesta tecnologia tan present ja a la nostra societat.

La Comissió de Mercat Interior i la Comissió de Llibertats Civils han adoptat un projecte de mandat de negociació sobre les primeres normes per a la intel·ligència artificial.
Els eurodiputats tenen com a objectiu garantir que els sistemes de IA siguin supervisats per persones, siguin segurs, transparents, rastrejables, no discriminatoris i respectuosos amb el medi ambient.
També volen tenir una definició uniforme d’intel·ligència artificial dissenyada per ser tecnològicament neutral.

Al comunicat de premsa, el Parlament Europeu diu que “les regles garantirien que la IA desenvolupada i utilitzada a Europa estigui totalment en línia amb els drets i valors de la UE, inclosa la supervisió humana, la seguretat, la privadesa, la transparència, la no discriminació i el benestar social i ambiental”.

I això passa l’endemà que Mistral AI, una startup amb seu a París amb 4 setmanes de vida, rebés més de 100 milions d’euros a la primera ronda d’inversió. La quantitat més gran obtinguda mai a Europa. I una gesta encara més sorprenent, tenint en compte que la companyia encara no te res més que una plana web on demanen investigadors que hi vulguin treballar.

L’empresa, fundada per tres antics treballadors en projectes de IA; dos a Google i un a Meta, neix amb l’objectiu de competir contra OpenAI i crear una alternativa a ChatGPT.
Guillaume Lample, Arthur Mensch i Timothée Lacroix, han creat una empresa que només amb un mes de vida, ja està valorada en 240 milions d’euros. L’objectiu de la qual, reiterem, és crear una alternativa europea a ChatGPT o Bard.

Veurem però quins mecanismes articulen per fer que la seva proposta s’adeqüi a la recent impulsada legislació europea.

Conscient de la importància estratègica de disposar d’una constel·lació satel·lital europea de telecomunicacions, la Comissió Europea porta temps treballant per desplegar IRIS2, el que s’ha anomenat l’StarLink europeu.

Que tindrà l’objectiu de garantir connexions segures, vigilar les fronteres, i protegir infraestructures clau, entre d’altres.
Afegint-se així a les altres dues xarxes europees de satel·lits: Copernicus (destinada a la observació terrestre) i Galileo (dedicada a la navegació por satèl·lit).

Desprès d’obrir-se fa un mes la fase de licitació, ara ja se sap que un consorci d’empreses liderat per Airbus, Eutelsat, Hispasat, SES i Thales (les companyies de satèl·lits més grans d’Europa) concorreran per a desplegar els 170 satèl·lits multi-òrbita que han de formar IRIS2.

Del cost total de 6 milions d’euros, el sector privat en pagarà 3,6 i la UE cobrirà els 2,4 milions d’euros restants.

Els cinc gegants de la indústria que s’han unit per licitar els contractes de la UE IRIS2 probablement representaran el consorci més qualificat, donada la seva escala i capacitats tècniques inigualables. Tanmateix, aquesta associació pot representar un repte per als funcionaris de la UE que han subratllat la importància d’un procés de licitació divers i competitiu. Ja que la UE va establir que les petites empreses rebin el 30% dels contractes de IRIS2.

A banda de la cobertura comercial, s’espera que el projecte impulsi la indústria satel·lital europea, i ajudi a reduir la fractura digital que pateixen certs territoris europeus.

La UE espera encendre els primers satèl·lits a finals del 2024 i completar la constel·lació el 2027.

Les autoritats italianes han prohibit ChatGPT perquè no compleix la directiva europea de protecció de dades.

L’empresa americana del chatbot, OpenAI, ha fet servir tot tipus de dades per entrenar el seu algoritme d’intel·ligència artificial, entre les que s’han mostrat converses privades o dades bancàries.

I tampoc filtra l’accés al menors.

L’autoritat italiana de protecció de dades va anunciar que l’empresa OpenAI té 20 dies per dir com respondrà a les preocupacions de l’organisme, sota risc d’una multa de $21,7 milions de dòlars o fins al 4% dels ingressos anuals. Que mostra la importància del compliment normatiu que han de seguir les companyies que operen a Europa, que han de prioritzar la protecció de les dades personals i complir amb les estrictes normes de protecció de dades establertes per la Unió Europea.

L’empresa haurà de sustentar l’origen de la informació que subministra ChatGPT, i també hauran de justificar les infraccions per les quals està sent investigada: la infracció dels articles 5, 6, 8, 13 i 25 del Reglament General de Protecció de Dades europeu.

Tot i que que la Unió Europea està treballant actualment a la primera legislació del món sobre intel·ligència artificial, aquesta com sabem pot tardar molt de temps en ser aplicada, i Itàlia, empesa pel debat públic obert per la principal organització de consumidors i usuaris del país, ha decidit aplicar la llei de protecció de dades per restringir-ne el seu ús.

La subdirectora general de l’organització de consumidors, Ursula Pachl, ha advertit que la societat “actualment no està prou protegida del mal” que la intel·ligència artificial pot causar i que “existeixen serioses preocupacions sobre com ChatGPT i chatbots similars poden enganyar i manipular les persones”.

La prohibició com veiem es el resultat d’un debat social molt més profund, i que tot just comença.

L’empresa coreana Samsung feia servir com argument de venda i de qualitat dels seus darrers dispositius, les magnífiques fotos que feia de la lluna en mode nocturn, que cap dels seus rivals podia igualar.

La Lluna es un element molt ben triat, ja que qualsevol pot fer la prova i veure’n els fantàstics resultats, comparats amb la mateixa foto que pugues fer qualsevol dels que teníem al costat.

Però resulta que aquesta magnífics resultats no es devien a la qualitat de la càmera del telèfon, sinó que tenien truc.

Sobre la foto que es feia, el telèfon aplicava algoritmes de millora que reconstruïen la Lluna gràcies a un algoritme d’intel·ligència artificial que reconeix objectes, anomenat Scene Optimizer.

Segons reconeix el mateix fabricant:

Des de la introducció de la sèrie Galaxy S21, Scene Optimizer ha pogut reconèixer la lluna com un objecte específic durant el procés de presa de fotos, i aplica el motor de millora de detalls de la funció a la presa.

L’engany es va fer patent quan un usuari va fotografiar una cercle de color blanc, i màgicament, va aparèixer una magnífica foto de la lluna amb tots els seus cràters en una fantàstica resolució.

La incorporació de robots conversacionals per donar resultats amb l’ajuda d’intel·ligència artificial a partir de cerques en llenguatge natural pot capgirar el mercat del cercadors, del que ara te el monopoli Google.

Pots seguir també el podcast Societat de la Informació a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=Y6LzRHuERvw

Si en l’episodi anterior parlàvem de la suposada revolució que havien de ser els assistents de veu i que n’ha acabat sent ginys que fem servir per a poc més que demanar-los algunes playlists de música o que ens diguin quines la temperatura que fa el carrer, sembla que aquest 2023 serà l’any de la intel·ligència artificial. Més concretament de la democratització d’aquesta tecnologia, ja que la intel·ligència artificial és un camp que porta ja molts anys d’estudi. Però ara estem començant a veure les primeres versions beta de programes d’intel·ligència artificial que podem fer servir en l’àmbit particular. Es tracta de programes per generar textos, per generar imatges, o fins i tot per tenir-hi un chat, és a dir, conversar de forma textual amb el programa d’intel·ligència artificial. A més a més, fins ara aquests programes tenien uns recursos limitats amb els quals havien estat entrenats. Però les darreres versions permet enllaçar amb internet de forma que poden tenir dades en temps real.
Dintre els molts lectors que estan treballant aquestes d’enologia que no han de perdre de vista requereix molts recursos, l’actor que permet aquesta democratització estat OpenAI. Impulsada per l’emprenedor Sam Altman, que volu fer-hi els seus desenvolupaments, sense ànim de lucre, amb la intenció que la intel·ligència artificial arribi a tot arreu i es trobi a la base de tothom. Cosa, en la qual l’ha ajudat, el famós Elon Musk.
Altman, Musk i una sèrie d’inversors, el 2015 van proposar una munió de fons a l’organització sense ànim de lucre OpenAI, perquè pogués democratitzar la intel·ligència artificial. I que aquesta no quedés només amb mans del sector privat.

8 anys després, aquesta tecnologia ja està disponible i a la base de tothom. I tot i que això no ha fet més que començar, segur que la veurem aviat, aplicada a molts aspectes de la nostra vida quotidiana.

…segueix…