Societat de la Informació

Una de les problemàtiques reals que te la Intel·ligència Artificial és el gran cost en computació que requereix: que una IA funcioni suposa grans quantitats de càlculs, i quan un ordinador fa un us intensiu de la seva circuitería s’escalfa, i perquè no acabi cremant-se cal refrigerar els ordinadors. I si estem parlant de grans centres de dades com els que calen per a la Intel·ligència Artificial, això vol dir grans sistemes de refrigeració que tenen un cost de funcionament elevats i conseqüències en l’escalfament atmosfèric.

Es per això que cada cop més s’estan posant les granges de servidors en països nòrdics, ja que uns pocs graus marquen una gran diferència en la factura elèctrica que s’ha de pagar per tenir els ordinadors refrigerats.

Però si portem això a l’extrem, el lloc proper més fred és l’espai. I ja fa temps que s’estudia la possibilitat de posar servidors de dates orbitant el nostre planeta. D’aquesta manera els ordinadors estarien refrigerats i evitaríem alliberar CO₂ a l’atmosfera.

Però això te inconvenients ocults:

D’entrada llançar un coet a l’espai no és exactament un procés respectuós amb el medi ambient: es necessiten uns 400.000 litres de combustible per llençar el Falcon 9 de SpaceX.

I si per alguna avaria calgués enviar algun tècnic, no es tan fàcil com enviar-lo en un cotxe.

D’altra banda la distancia suposaria una gran ‘latència’.

I a l’espai les comunicacions estan subjectes a afectacions per l’activitat solar. Així com a interferències atmosfèriques.

I hi ha també el perill de la brossa espacial que pot afectar als satèl·lits.

Malgrat tots aquests inconvenients la Unió Europea, està finançant un estudi que tindrà una durada de 16 mesos anomenat Ascend que pretén determinar la viabilitat dels centres de dades operatius a l’espai i si podrien ser coherents amb el pla del Pacte Verd de la UE per fer que el continent sigui neutre en carboni per al 2050.

Apple presenta un núvol privat on executar les crides als grans models de llenguatges d’IA, perquè les coses complexes no es podran executar en local.

L’adopció de la IA està arribant de baix a dalt a les organitzacions, adoptada per empleats que en veuen els beneficis en el seu dia a dia, i no esperen que la seva organització es posi al dia per fer-la servir de forma regulada.

És una adopció silenciosa impulsada pels mateixos empleats, que la fan servir amb els comptes empresarials o des dels dispositius personals sense que l’organització en sigui conscient.

A mesura que la IA va penetrant en el dia a dia de les empreses, els seus líders s’enfronten al dilema d’integrar-la de manera efectiva per no quedar-se enrere, i alhora mantenir el control per capturar el valor d’aquest guany de productivitat, ja que si no ho fan, qui el captura és l’empleat.

Mentre tres quarts dels empleats en tasques relacionades amb el coneixement estan recorrent a la IA pel seu compte, la majoria ho amaguen als seus ocupadors, segons un informe conjunt de Microsoft i LinkedIn després d’enquestar 31.000 professionals.

L’ús d’IA per part d’empleats succeeix al marge de les estratègies i les regulacions oficials de les empreses. I això complica als gerents poder mesurar els beneficis de les inversions en IA.

L’adopció generalitzada de la IA suposa un nou repte per a la transformació de les empreses, com ho van ser l’arribada del PC o d’Internet, que ens van canviar la forma de treballar.

L’any 2016 la gran multinacional d’Internet Amazon, va posar en marxa unes botigues on simplement t’havies d’identificar a l’entrar i en sortir automagicament es carregava a la teva compta tots els productes que havies agafat.

Els establiment estaven plens de càmeres i sensors, que mitjançant un sistema d’Intel·ligencia Artificial, determinaven quins productes agafàvem de les lleixes, o si els tornàvem a deixar.

L’invent fou presentat com una proesa de la tecnologia que revolucionava la forma de comprar, estalviant-te el sempre feixuc tràmit de passar per caixa.

Però arrel dels acomiadaments massius que han estat fent les grans empreses tecnològiques, s’ha filtrat per part d’algun d’aquests ex-treballadors descontents, que el sistema no era gaire sofisticat.

Darrere les càmeres hi havia un miler de treballadors de la Índia que anaven indicant al sistema tots els productes que anàvem comprant.

Ara Amazon ha tornat a un sistema més comú, posant carretons amb lectors de codis de barres, per on hem de passar els productes que comprem, i mitjançant la seva App podem tenir controlada la llista de productes que volem comprar i realitzar el pagament.

L’automatització del procés de comprar sembla que no serà possible fins que no s’implanti de forma generalitzada la tecnologia RFID, que ja està molt provada, però que suposaria un cost afegit que algú haurà d’assumir.

I mira que fa anys que ens expliquen que les neveres del futur faran soles la comanda quan s’acabin els iogurts… Espero que arribarà abans que els cotxes volador, que en hora punta també anirien molt bé.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha obligat l’empresa Worldcoin a interrompre, de manera cautelar, la seva activitat a Espanya i li ha prohibit continuar escanejant l’iris de milers de persones i recopilant dades personals d’aquesta manera.

La iniciativa Worldcoin, impulsada per Sam Altman, CEO d’OpenAI i responsable de ChatGPT, consisteix a escanejar l’iris a persones que s’hi presten voluntàriament a canvi d’una compensació econòmica en criptomonedes. Des de la companyia sostenen que el seu objectiu és distingir un humà de bot per accedir a diferents serveis en línia.

L’empresa Worldcoin va començar fa uns mesos a fer campanyes de captació a diversos llocs del món, per escanejar l’iris de persones voluntàries a canvi d’una compensació econòmica pagada en la seva pròpia criptomoneda, i tot i que ha argumentat que tota la informació que recopila és anònima i els usuaris mantenen en tot moment el control de les dades, l’AEPD, que el 20 de febrer passat va confirmar que investigava quatre denúncies sobre aquesta activitat, ha decidit de manera cautelar prohibir a l’empresa continuar aquesta pràctica.

Es la primera vegada que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades adopta una mesura cautelar d’aquestes característiques, abans de concloure una investigació i resoldre un expedient.

Però això s’ha fet perquè el tractament de dades biomètriques, com les que s’obtenen de la lectura de l’iris, estan considerats pel Reglament General de Protecció de Dades com a de protecció especial, ja que comporta elevats riscos per a les persones a causa de la naturalesa sensible d’aquesta informació.

L’iris es diferent en cada individu, com una mena d’empremta dactilar, i Worldcoin deia que els seus usuaris farien servir els sistemes de reconeixement d’iris com a signatura.

Per captar clients muntaven en centres comercials stands on unes maquines et llegien els ulls i a canvi t’entregaven una quantitat de la seva pròpia criptomoneda.

La gent, moguda per l’avarícia de canviar aquesta criptomoneda per uns quants euros, feia cua perquè li escanegessin l’iris.

Ara, quan la noticia ha sortit a tots els mitjans de comunicació, la gent es pregunta com pot recuperar la seva informació biomàtrica, i tot i que la llei diu que la capacitat de revocació sobre aquestes dades no caduca mai, altra cosa es com fer-ho a la pràctica.

Compte doncs a cedir qualsevol dada personal, per poc important que la considerem, i menys si ens ofereixen una compensació econòmica a canvi.

Europa obliga als grans sistemes de missatgeria a ser interoperables, es a dir, a que es puguin enviar missatges entre ells.

A finals del 2022 Europa va aprovar la Llei de Mercats Digitals (DMA) que ja ha començat a aplicar-se i entrarà en vigor definitivament el 6 de març del 2024.

La DMA és una llei que assenta una sèrie de drets i normes adreçades a les grans plataformes en línia, per evitar que siguin aquests mateixos els qui estableixin les regles del joc al seu gust i en favor seu, imposant condicions que resultin injustes a altres empreses i consumidors.

Una de les coses que es demanen a aquests gegants d’internet es que els seus sistemes de missatgeria es puguin comunicar amb altres sistemes de missatgeria de la competència. Es a dir que pugem enviar missatges des de WhatsApp a usuaris que usin Telegram, Signal, Facebook, etc.

I les companyies, que saben a les multes que s’exposen, ja estan començant a implementar aquestes funcionalitats en els seus programes de missatgeria, però a contracor.

L’accés a aquestes funcionalitats no es trivial; s’hi te accés a través de menús especials, no s’hi poden fer totes les coses que permet l’enviament entre usuaris de la mateixa plataforma, i ve acompanyada de missatges d’advertiment que desencoratgen el seu ús.

La veritat es que tècnicament cada sistema es diferent, i aquesta interoperativitat no es fàcil si no s’empren protocols i sistemes de xifrat comuns, entre d’altres aspectes.

Però cal recordar que a diferencia del correu electrònic o els SMS, aquest sistemes de missatgeria instantània no son un standard públic obert al que tothom es pot acollir, sinó programari propietari tancat.

Veurem com evoluciona aquesta engrescadora possibilitat, i en què acabarà.

El 2023 va ser l’any de la popularització de les intel·ligències artificials generatives, amb serveis al núvol que requerien de grans potències de càlcul, que es duien a terme en granges de servidors que tenen un cost de manteniment molt alt. I aquest 2024 arriben els models d’intel·ligència artificial reduïts, que s’han pogut fer tant petits com per ser executats en un ordinador personal, o fins i tot en un telèfon mòbil.

Això permet que el procès de les nostres peticions es pugui fer de forma local, i no calgui enviar-les a un ordinador remot al núvol, i que ens en torni la resposta generada.

I aquest fet te importants implicacions sobre la privacitat de les nostres dades, una cosa que a Europa te una consideració important i que ha fet que ens quedem fora de la possibilitat d’emprar alguns models que queden restringits al nostre territori per no complir amb la legislació europea.

Així doncs aquesta evolució en la tecnologia permetrà que convertim el nostre telèfon mòbil, que ara ja ens acompanya a tot arreu, en un assistent que canviarà la forma com ens relacionem amb la tecnologia. No sent una app de IA que ens puguem descarregar, sinó com una nova interfície.

I a les empreses els permetrà de treballar amb els seus propis sistemes de IA que podran instal·lar en els seus ordinadors i entrenar específicament per tasques concretes.

Després de sortir el primer en una llista de signants que demanaven de parar l’evolució dels grans sistemes d’intel·ligència artificial generativa, Elon Musk ha presentat Grok, la Intel·ligència Artificial generativa de la xarxa social X.com, que a més de tenir accés en temps real a la plataforma, diu que te un sentit de l’humor sarcàstic similar al seu.

Per a fer possible això fa un temps que es varen modificar els termes i condicions d’us de Twitter, ara reanomenat X.

El desenvolupament de la IA l’ha fet la seva start-up X.ai, que va fundar després de partir peres amb el seu col·lega de OpenIA, pewr considerar que havien canviat d’un model obert a un de propietari.

Més enllà del safareig i les contradiccions de l’icònic personatge, hem d’enfocar-nos en la importància dels datasets, o conjunts de dades, que es fan servir per entrenar aquestes Intel·ligències Artificials.

Si fas servir el material generat per altres per entrenar la teva IA, has de repercutir sobre aquests creador originals part dels guanys que generes? O t’ho pots estalviar?

Doncs les grans companyies d’intel·ligència artificial tenen tota mena d’excuses per estalviar-s’ho, amb arguments com ara que això no ha de tenir cap cost perquè es informació que es troba disponible en obert a Internet, i seria com per a un estudiant llegir un llibre. O que la quantitat de documents fets servir per l’entrenament es tant gran que el valor que haurien de percebre els creadors es una misèria infinitesimal.

Tanmateix, a una IA generativa se li pot dir que ens faci una novel·la imitant l’estil d’un escriptor determinat, o que ens generi una imatge imitant l’estil d’un determinat pintor o dibuixant. Perquè pugui fer això se l’ha d’entrenar amb un munt de textos i imatges d’aquell autor. Cladría doncs retribuir aquest autor perquè n’estem fent una obra derivada?

Doncs tenim el cas del músic Bad Bunny, del que corre per la xarxa un hit que s’ha fet viral, que ha agradat molt a tothom, excepte a qui deien que pertanyia, perquè la peça musical va ser feta amb IA per algú altre, cosa que l’ha fet enfadar molt, després de rebre un allau de felicitacions pel “seu” nou tema, amb comentaris com que era el millor que havia compost mai.

La guerra dels xips continua, i Xina ha anunciat una inversió de 41.000 milions de dòlars destinats a la seva industria de semiconductors per a desenvolupar el seu propi equip de litografia de 28 nm. que volen tenir operatiu a finals d’any.

Però tot i que el 2014 ja va injectar uns 19.000 milions de dòlars a la seva indústria dels xips, i el 2019 aquesta xifra es va incrementar fins a fregar els 27.500 milions de dòlars. Fins ara les màquines de litografia que ha desenvolupat només li permeten fabricar circuits integrats de 90 nm.
Des d’un punt de vista estrictament tecnològic aquests semiconductors estan a anys llum dels que produeixen TSMC, Samsung o Intel, que són els fabricants de xips més grans del planeta, emprant les tecnologies d’integració més avançades.

Però a banda dels nm. del suport físic en que es crea el xip, la seva potencia també depèn del disseny de l’arquitectura en que es fan treballar els els seus transistors.

I veient que Xina escurça distancies, l’Administració nord-americana liderada per Joe Biden ha prohibit expressament a NVIDIA vendre a les empreses xineses els seus xips per a intel·ligència artificial més avançats, els models A100 i H100.
El problema és que per a l’empresa el descomunal mercat xinès és essencial, i per això ha retallat les prestacions d’aquestes GPU amb el propòsit que satisfacin els requisits imposats pel Govern nord-americà. El resultat són els xips A800 i H800, que no són altra cosa que revisions simplificades de les GPU originals.

Els experts diuen que tot i l’anunci Xinès difícilment es podran posar a l’altura dels seus competidors occidentals, en especial quant ASML, el fabricant neerlandès líder en la fabricació d’aquestes màquines va anunciar recentment l’entrega de maquines de tecnologia encara més avançada a un del seus clients, segurament a Intel.

Així dons la cursa continua.

El Barcelona Supercomputing Center (BSC), un dels cinc grans centres europeus de supercomputació, posarà en marxa aquesta tardor el Marenostrum 5, la versió renovada del supercomputador que va tenir la seva primera versió el 2004; fa una vintena d’anys.

Aquests centres de computació d’altes prestacions son fonamentals per a la investigació científica, en camps com la biologia, la física, o la química, i també a l’enginyeria, que requereixen de gran capacitat de càlcul per treballar amb models digitals molt complexos.

Els models digitals s’han fet tant semblants a la realitat que es parla de “bessons digitals” per referir-se a aquest model virtual dissenyat per reflectir amb precisió un objecte físic.
Així, a diferència d’una simulació, que normalment estudia un procés en particular, un bessó digital pot executar per ell mateix qualsevol quantitat de simulacions que serviran per estudiar múltiples processos.

El superordinador ha costat 223 milions d’euros, que inclouen l’adquisició, la instal·lació i l’operativa durant els propers 5 anys, pagats gràcies a la Iniciativa Europea de Computació d’Alt Rendiment (Euro HPC, en anglès) impulsada el 2019 per afavorir la cooperació entre països europeus per fer front a aquestes cares infraestructures. I hi han invertit el Govern espanyol a través del Ministerio de Ciencia e Innovación, la Generalitat de Catalunya i la UPC, i els governs de Portugal, Turquia i Croàcia.
Es tracta de la major inversió europea a Espanya per a una infraestructura científica.

EL BSC es un consorci públic format pel Ministeri de Ciència i Innovació, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, i l’ús del supercomputador es totalment gratuït per als investigadors. Es calcula que hi treballaran prop d’un miler de persones.