Societat de la Informació

Meta, l’empresa de Facebook, Instagram i WhatsApp, ha presentat un projecte molt ambiciós que unirà les dues costes dels Estats Units, amb un cables de fibra òptica transoceànic donant la volta al món pel mar, unint la costa est dels Estats Units amb Brasil, Sud-àfrica, Índia, Austràlia, i la costa oest.

Amb aquesta ambiciosa infraestructura l’empresa de de Mark Zuckerberg pretén estar al capdavant de la connectivitat mundial per poder desplegar els seus serveis de metavers i IA.

Quatre companyies es reparteixen actualment gairebé la totalitat del mercat: la nord-americana SubCom, la francesa Alcatel Submarine Networks (ASN), la japonesa Nippon Electric Company (NEC) i la xinesa HMN Technologies.

Però les gran tecnològiques, com ara Google, estan desplegant la seva pròpia infraestructura, per considerar-les estratègiques.

Google ha desplegat ja 16 cables propis, per al seu ús particular.

I el primer cable de Meta, “Anjana”, que connecta els Estats Units amb Espanya, està previst que entri en funcionament a principis d’aquest any.

Aquestes infraestructures son molt cares, i també molt fràgils.

Conscients de la seva importància estratègica, i per al funcionament diari ja a dia d’avui, els governs estan molt conscienciats amb la seva protecció, fins i tot patrullant amb vaixells per evitar sabotatges.
Però els cassos que s’han donat fins ara de trencament, amb els perjudicis econòmics que suposen, s’atribueixen a ancores de vaixells, que els han trencat de forma fortuïta.

Caldrà estar atents a les millores tecnològiques que aquestes infraestructures suposaran, per veure si donen aquesta pretesa superioritat de mercat a les empreses que les realitzen, i qui es farà càrrec de la custòdia d’aquestes, que s’està fent amb mitjans públics.

Perquè els models d’Intel·ligència Artificial funcionin necessites grans quantitats de dades, i sembla que s’ha arribat a un topall perquè ja no queda informació que subministrar-los generada per humans.

El canvi de president dels Estats Units d’Amèrica, amb la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, podria tenir implicacions significatives en el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA), especialment en àrees com la IA generativa.

Històricament, l’administració Trump ha mostrat un enfocament de laissez-faire cap a la regulació tecnològica, prioritzant el creixement econòmic i la competitivitat global sobre la supervisió ètica.
Això podria significar que, sota el seu lideratge, hi hagi poca o cap legislació específica per mitigar els riscos que pogués suposar l’ús de la IA generativa, cosa que contrasta amb la Unió Europea, que ja ha avançat amb marcs reguladors com ara la Llei d’IA.

L’administració Trump podria centrar-se més a fomentar la innovació i el desenvolupament empresarial de la IA que a abordar problemes ètics, de privadesa o de seguretat. I Silicon Valley i els grups de pressió corporatius podrien trobar en aquesta administració un entorn favorable per reduir les restriccions reguladores.

Amb un marc legislatiu feble, augmenta la possibilitat que tecnologies d’IA siguin mal utilitzades, com ara amb la manipulació de l’opinió pública mitjançant desinformació.

Sense regulacions clares, que obliguin les empreses, també és més que probable que es prioritzin els beneficis econòmics per sobre de la seguretat i els drets dels ciutadans.

Això suposaria desafiaments significatius, a causa de la influència de les grans corporacions tecnològiques que sovint van en detriment dels drets i llibertats dels ciutadans.

De retruc la nova administració de Donald Trump als Estats Units podria tenir un impacte indirecte però significatiu en la manera com Europa maneja la regulació i el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA).

Europa i els Estats Units podrien divergir encara més en termes de valors: Europa prioritza la privadesa, la seguretat i els drets humans, mentre que EE. UU. es podria centrar més en la competitivitat econòmica i la innovació empresarial. I això podria complicar acords transatlàntics sobre normatives tecnològiques.

Així doncs es podria donar un ecosistema més agressiu i competitiu per a les empreses tecnològiques dels Estats Units, cosa que podria augmentar la pressió sobre Europa, que està adoptant un enfocament més regulat amb iniciatives com ara la Llei d’IA i podria produir una fuga de talent i capital cap a Silicon Valley o altres centres tecnològics nord-americans.

Una de les problemàtiques reals que te la Intel·ligència Artificial és el gran cost en computació que requereix: que una IA funcioni suposa grans quantitats de càlculs, i quan un ordinador fa un us intensiu de la seva circuitería s’escalfa, i perquè no acabi cremant-se cal refrigerar els ordinadors. I si estem parlant de grans centres de dades com els que calen per a la Intel·ligència Artificial, això vol dir grans sistemes de refrigeració que tenen un cost de funcionament elevats i conseqüències en l’escalfament atmosfèric.

Es per això que cada cop més s’estan posant les granges de servidors en països nòrdics, ja que uns pocs graus marquen una gran diferència en la factura elèctrica que s’ha de pagar per tenir els ordinadors refrigerats.

Però si portem això a l’extrem, el lloc proper més fred és l’espai. I ja fa temps que s’estudia la possibilitat de posar servidors de dates orbitant el nostre planeta. D’aquesta manera els ordinadors estarien refrigerats i evitaríem alliberar CO₂ a l’atmosfera.

Però això te inconvenients ocults:

D’entrada llançar un coet a l’espai no és exactament un procés respectuós amb el medi ambient: es necessiten uns 400.000 litres de combustible per llençar el Falcon 9 de SpaceX.

I si per alguna avaria calgués enviar algun tècnic, no es tan fàcil com enviar-lo en un cotxe.

D’altra banda la distancia suposaria una gran ‘latència’.

I a l’espai les comunicacions estan subjectes a afectacions per l’activitat solar. Així com a interferències atmosfèriques.

I hi ha també el perill de la brossa espacial que pot afectar als satèl·lits.

Malgrat tots aquests inconvenients la Unió Europea, està finançant un estudi que tindrà una durada de 16 mesos anomenat Ascend que pretén determinar la viabilitat dels centres de dades operatius a l’espai i si podrien ser coherents amb el pla del Pacte Verd de la UE per fer que el continent sigui neutre en carboni per al 2050.

Apple presenta un núvol privat on executar les crides als grans models de llenguatges d’IA, perquè les coses complexes no es podran executar en local.

L’adopció de la IA està arribant de baix a dalt a les organitzacions, adoptada per empleats que en veuen els beneficis en el seu dia a dia, i no esperen que la seva organització es posi al dia per fer-la servir de forma regulada.

És una adopció silenciosa impulsada pels mateixos empleats, que la fan servir amb els comptes empresarials o des dels dispositius personals sense que l’organització en sigui conscient.

A mesura que la IA va penetrant en el dia a dia de les empreses, els seus líders s’enfronten al dilema d’integrar-la de manera efectiva per no quedar-se enrere, i alhora mantenir el control per capturar el valor d’aquest guany de productivitat, ja que si no ho fan, qui el captura és l’empleat.

Mentre tres quarts dels empleats en tasques relacionades amb el coneixement estan recorrent a la IA pel seu compte, la majoria ho amaguen als seus ocupadors, segons un informe conjunt de Microsoft i LinkedIn després d’enquestar 31.000 professionals.

L’ús d’IA per part d’empleats succeeix al marge de les estratègies i les regulacions oficials de les empreses. I això complica als gerents poder mesurar els beneficis de les inversions en IA.

L’adopció generalitzada de la IA suposa un nou repte per a la transformació de les empreses, com ho van ser l’arribada del PC o d’Internet, que ens van canviar la forma de treballar.

L’any 2016 la gran multinacional d’Internet Amazon, va posar en marxa unes botigues on simplement t’havies d’identificar a l’entrar i en sortir automagicament es carregava a la teva compta tots els productes que havies agafat.

Els establiment estaven plens de càmeres i sensors, que mitjançant un sistema d’Intel·ligencia Artificial, determinaven quins productes agafàvem de les lleixes, o si els tornàvem a deixar.

L’invent fou presentat com una proesa de la tecnologia que revolucionava la forma de comprar, estalviant-te el sempre feixuc tràmit de passar per caixa.

Però arrel dels acomiadaments massius que han estat fent les grans empreses tecnològiques, s’ha filtrat per part d’algun d’aquests ex-treballadors descontents, que el sistema no era gaire sofisticat.

Darrere les càmeres hi havia un miler de treballadors de la Índia que anaven indicant al sistema tots els productes que anàvem comprant.

Ara Amazon ha tornat a un sistema més comú, posant carretons amb lectors de codis de barres, per on hem de passar els productes que comprem, i mitjançant la seva App podem tenir controlada la llista de productes que volem comprar i realitzar el pagament.

L’automatització del procés de comprar sembla que no serà possible fins que no s’implanti de forma generalitzada la tecnologia RFID, que ja està molt provada, però que suposaria un cost afegit que algú haurà d’assumir.

I mira que fa anys que ens expliquen que les neveres del futur faran soles la comanda quan s’acabin els iogurts… Espero que arribarà abans que els cotxes volador, que en hora punta també anirien molt bé.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha obligat l’empresa Worldcoin a interrompre, de manera cautelar, la seva activitat a Espanya i li ha prohibit continuar escanejant l’iris de milers de persones i recopilant dades personals d’aquesta manera.

La iniciativa Worldcoin, impulsada per Sam Altman, CEO d’OpenAI i responsable de ChatGPT, consisteix a escanejar l’iris a persones que s’hi presten voluntàriament a canvi d’una compensació econòmica en criptomonedes. Des de la companyia sostenen que el seu objectiu és distingir un humà de bot per accedir a diferents serveis en línia.

L’empresa Worldcoin va començar fa uns mesos a fer campanyes de captació a diversos llocs del món, per escanejar l’iris de persones voluntàries a canvi d’una compensació econòmica pagada en la seva pròpia criptomoneda, i tot i que ha argumentat que tota la informació que recopila és anònima i els usuaris mantenen en tot moment el control de les dades, l’AEPD, que el 20 de febrer passat va confirmar que investigava quatre denúncies sobre aquesta activitat, ha decidit de manera cautelar prohibir a l’empresa continuar aquesta pràctica.

Es la primera vegada que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades adopta una mesura cautelar d’aquestes característiques, abans de concloure una investigació i resoldre un expedient.

Però això s’ha fet perquè el tractament de dades biomètriques, com les que s’obtenen de la lectura de l’iris, estan considerats pel Reglament General de Protecció de Dades com a de protecció especial, ja que comporta elevats riscos per a les persones a causa de la naturalesa sensible d’aquesta informació.

L’iris es diferent en cada individu, com una mena d’empremta dactilar, i Worldcoin deia que els seus usuaris farien servir els sistemes de reconeixement d’iris com a signatura.

Per captar clients muntaven en centres comercials stands on unes maquines et llegien els ulls i a canvi t’entregaven una quantitat de la seva pròpia criptomoneda.

La gent, moguda per l’avarícia de canviar aquesta criptomoneda per uns quants euros, feia cua perquè li escanegessin l’iris.

Ara, quan la noticia ha sortit a tots els mitjans de comunicació, la gent es pregunta com pot recuperar la seva informació biomàtrica, i tot i que la llei diu que la capacitat de revocació sobre aquestes dades no caduca mai, altra cosa es com fer-ho a la pràctica.

Compte doncs a cedir qualsevol dada personal, per poc important que la considerem, i menys si ens ofereixen una compensació econòmica a canvi.

Europa obliga als grans sistemes de missatgeria a ser interoperables, es a dir, a que es puguin enviar missatges entre ells.

A finals del 2022 Europa va aprovar la Llei de Mercats Digitals (DMA) que ja ha començat a aplicar-se i entrarà en vigor definitivament el 6 de març del 2024.

La DMA és una llei que assenta una sèrie de drets i normes adreçades a les grans plataformes en línia, per evitar que siguin aquests mateixos els qui estableixin les regles del joc al seu gust i en favor seu, imposant condicions que resultin injustes a altres empreses i consumidors.

Una de les coses que es demanen a aquests gegants d’internet es que els seus sistemes de missatgeria es puguin comunicar amb altres sistemes de missatgeria de la competència. Es a dir que pugem enviar missatges des de WhatsApp a usuaris que usin Telegram, Signal, Facebook, etc.

I les companyies, que saben a les multes que s’exposen, ja estan començant a implementar aquestes funcionalitats en els seus programes de missatgeria, però a contracor.

L’accés a aquestes funcionalitats no es trivial; s’hi te accés a través de menús especials, no s’hi poden fer totes les coses que permet l’enviament entre usuaris de la mateixa plataforma, i ve acompanyada de missatges d’advertiment que desencoratgen el seu ús.

La veritat es que tècnicament cada sistema es diferent, i aquesta interoperativitat no es fàcil si no s’empren protocols i sistemes de xifrat comuns, entre d’altres aspectes.

Però cal recordar que a diferencia del correu electrònic o els SMS, aquest sistemes de missatgeria instantània no son un standard públic obert al que tothom es pot acollir, sinó programari propietari tancat.

Veurem com evoluciona aquesta engrescadora possibilitat, i en què acabarà.