Societat de la Informació

L’any 2016 la gran multinacional d’Internet Amazon, va posar en marxa unes botigues on simplement t’havies d’identificar a l’entrar i en sortir automagicament es carregava a la teva compta tots els productes que havies agafat.

Els establiment estaven plens de càmeres i sensors, que mitjançant un sistema d’Intel·ligencia Artificial, determinaven quins productes agafàvem de les lleixes, o si els tornàvem a deixar.

L’invent fou presentat com una proesa de la tecnologia que revolucionava la forma de comprar, estalviant-te el sempre feixuc tràmit de passar per caixa.

Però arrel dels acomiadaments massius que han estat fent les grans empreses tecnològiques, s’ha filtrat per part d’algun d’aquests ex-treballadors descontents, que el sistema no era gaire sofisticat.

Darrere les càmeres hi havia un miler de treballadors de la Índia que anaven indicant al sistema tots els productes que anàvem comprant.

Ara Amazon ha tornat a un sistema més comú, posant carretons amb lectors de codis de barres, per on hem de passar els productes que comprem, i mitjançant la seva App podem tenir controlada la llista de productes que volem comprar i realitzar el pagament.

L’automatització del procés de comprar sembla que no serà possible fins que no s’implanti de forma generalitzada la tecnologia RFID, que ja està molt provada, però que suposaria un cost afegit que algú haurà d’assumir.

I mira que fa anys que ens expliquen que les neveres del futur faran soles la comanda quan s’acabin els iogurts… Espero que arribarà abans que els cotxes volador, que en hora punta també anirien molt bé.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha obligat l’empresa Worldcoin a interrompre, de manera cautelar, la seva activitat a Espanya i li ha prohibit continuar escanejant l’iris de milers de persones i recopilant dades personals d’aquesta manera.

La iniciativa Worldcoin, impulsada per Sam Altman, CEO d’OpenAI i responsable de ChatGPT, consisteix a escanejar l’iris a persones que s’hi presten voluntàriament a canvi d’una compensació econòmica en criptomonedes. Des de la companyia sostenen que el seu objectiu és distingir un humà de bot per accedir a diferents serveis en línia.

L’empresa Worldcoin va començar fa uns mesos a fer campanyes de captació a diversos llocs del món, per escanejar l’iris de persones voluntàries a canvi d’una compensació econòmica pagada en la seva pròpia criptomoneda, i tot i que ha argumentat que tota la informació que recopila és anònima i els usuaris mantenen en tot moment el control de les dades, l’AEPD, que el 20 de febrer passat va confirmar que investigava quatre denúncies sobre aquesta activitat, ha decidit de manera cautelar prohibir a l’empresa continuar aquesta pràctica.

Es la primera vegada que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades adopta una mesura cautelar d’aquestes característiques, abans de concloure una investigació i resoldre un expedient.

Però això s’ha fet perquè el tractament de dades biomètriques, com les que s’obtenen de la lectura de l’iris, estan considerats pel Reglament General de Protecció de Dades com a de protecció especial, ja que comporta elevats riscos per a les persones a causa de la naturalesa sensible d’aquesta informació.

L’iris es diferent en cada individu, com una mena d’empremta dactilar, i Worldcoin deia que els seus usuaris farien servir els sistemes de reconeixement d’iris com a signatura.

Per captar clients muntaven en centres comercials stands on unes maquines et llegien els ulls i a canvi t’entregaven una quantitat de la seva pròpia criptomoneda.

La gent, moguda per l’avarícia de canviar aquesta criptomoneda per uns quants euros, feia cua perquè li escanegessin l’iris.

Ara, quan la noticia ha sortit a tots els mitjans de comunicació, la gent es pregunta com pot recuperar la seva informació biomàtrica, i tot i que la llei diu que la capacitat de revocació sobre aquestes dades no caduca mai, altra cosa es com fer-ho a la pràctica.

Compte doncs a cedir qualsevol dada personal, per poc important que la considerem, i menys si ens ofereixen una compensació econòmica a canvi.

Europa obliga als grans sistemes de missatgeria a ser interoperables, es a dir, a que es puguin enviar missatges entre ells.

A finals del 2022 Europa va aprovar la Llei de Mercats Digitals (DMA) que ja ha començat a aplicar-se i entrarà en vigor definitivament el 6 de març del 2024.

La DMA és una llei que assenta una sèrie de drets i normes adreçades a les grans plataformes en línia, per evitar que siguin aquests mateixos els qui estableixin les regles del joc al seu gust i en favor seu, imposant condicions que resultin injustes a altres empreses i consumidors.

Una de les coses que es demanen a aquests gegants d’internet es que els seus sistemes de missatgeria es puguin comunicar amb altres sistemes de missatgeria de la competència. Es a dir que pugem enviar missatges des de WhatsApp a usuaris que usin Telegram, Signal, Facebook, etc.

I les companyies, que saben a les multes que s’exposen, ja estan començant a implementar aquestes funcionalitats en els seus programes de missatgeria, però a contracor.

L’accés a aquestes funcionalitats no es trivial; s’hi te accés a través de menús especials, no s’hi poden fer totes les coses que permet l’enviament entre usuaris de la mateixa plataforma, i ve acompanyada de missatges d’advertiment que desencoratgen el seu ús.

La veritat es que tècnicament cada sistema es diferent, i aquesta interoperativitat no es fàcil si no s’empren protocols i sistemes de xifrat comuns, entre d’altres aspectes.

Però cal recordar que a diferencia del correu electrònic o els SMS, aquest sistemes de missatgeria instantània no son un standard públic obert al que tothom es pot acollir, sinó programari propietari tancat.

Veurem com evoluciona aquesta engrescadora possibilitat, i en què acabarà.

El 2023 va ser l’any de la popularització de les intel·ligències artificials generatives, amb serveis al núvol que requerien de grans potències de càlcul, que es duien a terme en granges de servidors que tenen un cost de manteniment molt alt. I aquest 2024 arriben els models d’intel·ligència artificial reduïts, que s’han pogut fer tant petits com per ser executats en un ordinador personal, o fins i tot en un telèfon mòbil.

Això permet que el procès de les nostres peticions es pugui fer de forma local, i no calgui enviar-les a un ordinador remot al núvol, i que ens en torni la resposta generada.

I aquest fet te importants implicacions sobre la privacitat de les nostres dades, una cosa que a Europa te una consideració important i que ha fet que ens quedem fora de la possibilitat d’emprar alguns models que queden restringits al nostre territori per no complir amb la legislació europea.

Així doncs aquesta evolució en la tecnologia permetrà que convertim el nostre telèfon mòbil, que ara ja ens acompanya a tot arreu, en un assistent que canviarà la forma com ens relacionem amb la tecnologia. No sent una app de IA que ens puguem descarregar, sinó com una nova interfície.

I a les empreses els permetrà de treballar amb els seus propis sistemes de IA que podran instal·lar en els seus ordinadors i entrenar específicament per tasques concretes.

Després de sortir el primer en una llista de signants que demanaven de parar l’evolució dels grans sistemes d’intel·ligència artificial generativa, Elon Musk ha presentat Grok, la Intel·ligència Artificial generativa de la xarxa social X.com, que a més de tenir accés en temps real a la plataforma, diu que te un sentit de l’humor sarcàstic similar al seu.

Per a fer possible això fa un temps que es varen modificar els termes i condicions d’us de Twitter, ara reanomenat X.

El desenvolupament de la IA l’ha fet la seva start-up X.ai, que va fundar després de partir peres amb el seu col·lega de OpenIA, pewr considerar que havien canviat d’un model obert a un de propietari.

Més enllà del safareig i les contradiccions de l’icònic personatge, hem d’enfocar-nos en la importància dels datasets, o conjunts de dades, que es fan servir per entrenar aquestes Intel·ligències Artificials.

Si fas servir el material generat per altres per entrenar la teva IA, has de repercutir sobre aquests creador originals part dels guanys que generes? O t’ho pots estalviar?

Doncs les grans companyies d’intel·ligència artificial tenen tota mena d’excuses per estalviar-s’ho, amb arguments com ara que això no ha de tenir cap cost perquè es informació que es troba disponible en obert a Internet, i seria com per a un estudiant llegir un llibre. O que la quantitat de documents fets servir per l’entrenament es tant gran que el valor que haurien de percebre els creadors es una misèria infinitesimal.

Tanmateix, a una IA generativa se li pot dir que ens faci una novel·la imitant l’estil d’un escriptor determinat, o que ens generi una imatge imitant l’estil d’un determinat pintor o dibuixant. Perquè pugui fer això se l’ha d’entrenar amb un munt de textos i imatges d’aquell autor. Cladría doncs retribuir aquest autor perquè n’estem fent una obra derivada?

Doncs tenim el cas del músic Bad Bunny, del que corre per la xarxa un hit que s’ha fet viral, que ha agradat molt a tothom, excepte a qui deien que pertanyia, perquè la peça musical va ser feta amb IA per algú altre, cosa que l’ha fet enfadar molt, després de rebre un allau de felicitacions pel “seu” nou tema, amb comentaris com que era el millor que havia compost mai.

La guerra dels xips continua, i Xina ha anunciat una inversió de 41.000 milions de dòlars destinats a la seva industria de semiconductors per a desenvolupar el seu propi equip de litografia de 28 nm. que volen tenir operatiu a finals d’any.

Però tot i que el 2014 ja va injectar uns 19.000 milions de dòlars a la seva indústria dels xips, i el 2019 aquesta xifra es va incrementar fins a fregar els 27.500 milions de dòlars. Fins ara les màquines de litografia que ha desenvolupat només li permeten fabricar circuits integrats de 90 nm.
Des d’un punt de vista estrictament tecnològic aquests semiconductors estan a anys llum dels que produeixen TSMC, Samsung o Intel, que són els fabricants de xips més grans del planeta, emprant les tecnologies d’integració més avançades.

Però a banda dels nm. del suport físic en que es crea el xip, la seva potencia també depèn del disseny de l’arquitectura en que es fan treballar els els seus transistors.

I veient que Xina escurça distancies, l’Administració nord-americana liderada per Joe Biden ha prohibit expressament a NVIDIA vendre a les empreses xineses els seus xips per a intel·ligència artificial més avançats, els models A100 i H100.
El problema és que per a l’empresa el descomunal mercat xinès és essencial, i per això ha retallat les prestacions d’aquestes GPU amb el propòsit que satisfacin els requisits imposats pel Govern nord-americà. El resultat són els xips A800 i H800, que no són altra cosa que revisions simplificades de les GPU originals.

Els experts diuen que tot i l’anunci Xinès difícilment es podran posar a l’altura dels seus competidors occidentals, en especial quant ASML, el fabricant neerlandès líder en la fabricació d’aquestes màquines va anunciar recentment l’entrega de maquines de tecnologia encara més avançada a un del seus clients, segurament a Intel.

Així dons la cursa continua.

El Barcelona Supercomputing Center (BSC), un dels cinc grans centres europeus de supercomputació, posarà en marxa aquesta tardor el Marenostrum 5, la versió renovada del supercomputador que va tenir la seva primera versió el 2004; fa una vintena d’anys.

Aquests centres de computació d’altes prestacions son fonamentals per a la investigació científica, en camps com la biologia, la física, o la química, i també a l’enginyeria, que requereixen de gran capacitat de càlcul per treballar amb models digitals molt complexos.

Els models digitals s’han fet tant semblants a la realitat que es parla de “bessons digitals” per referir-se a aquest model virtual dissenyat per reflectir amb precisió un objecte físic.
Així, a diferència d’una simulació, que normalment estudia un procés en particular, un bessó digital pot executar per ell mateix qualsevol quantitat de simulacions que serviran per estudiar múltiples processos.

El superordinador ha costat 223 milions d’euros, que inclouen l’adquisició, la instal·lació i l’operativa durant els propers 5 anys, pagats gràcies a la Iniciativa Europea de Computació d’Alt Rendiment (Euro HPC, en anglès) impulsada el 2019 per afavorir la cooperació entre països europeus per fer front a aquestes cares infraestructures. I hi han invertit el Govern espanyol a través del Ministerio de Ciencia e Innovación, la Generalitat de Catalunya i la UPC, i els governs de Portugal, Turquia i Croàcia.
Es tracta de la major inversió europea a Espanya per a una infraestructura científica.

EL BSC es un consorci públic format pel Ministeri de Ciència i Innovació, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, i l’ús del supercomputador es totalment gratuït per als investigadors. Es calcula que hi treballaran prop d’un miler de persones.

El primer esborrany de la Llei d’Intel·ligència Artificial ha estat aprovat i fa un pas més cap a la regulació d’aquesta tecnologia tan present ja a la nostra societat.

La Comissió de Mercat Interior i la Comissió de Llibertats Civils han adoptat un projecte de mandat de negociació sobre les primeres normes per a la intel·ligència artificial.
Els eurodiputats tenen com a objectiu garantir que els sistemes de IA siguin supervisats per persones, siguin segurs, transparents, rastrejables, no discriminatoris i respectuosos amb el medi ambient.
També volen tenir una definició uniforme d’intel·ligència artificial dissenyada per ser tecnològicament neutral.

Al comunicat de premsa, el Parlament Europeu diu que “les regles garantirien que la IA desenvolupada i utilitzada a Europa estigui totalment en línia amb els drets i valors de la UE, inclosa la supervisió humana, la seguretat, la privadesa, la transparència, la no discriminació i el benestar social i ambiental”.

I això passa l’endemà que Mistral AI, una startup amb seu a París amb 4 setmanes de vida, rebés més de 100 milions d’euros a la primera ronda d’inversió. La quantitat més gran obtinguda mai a Europa. I una gesta encara més sorprenent, tenint en compte que la companyia encara no te res més que una plana web on demanen investigadors que hi vulguin treballar.

L’empresa, fundada per tres antics treballadors en projectes de IA; dos a Google i un a Meta, neix amb l’objectiu de competir contra OpenAI i crear una alternativa a ChatGPT.
Guillaume Lample, Arthur Mensch i Timothée Lacroix, han creat una empresa que només amb un mes de vida, ja està valorada en 240 milions d’euros. L’objectiu de la qual, reiterem, és crear una alternativa europea a ChatGPT o Bard.

Veurem però quins mecanismes articulen per fer que la seva proposta s’adeqüi a la recent impulsada legislació europea.

Conscient de la importància estratègica de disposar d’una constel·lació satel·lital europea de telecomunicacions, la Comissió Europea porta temps treballant per desplegar IRIS2, el que s’ha anomenat l’StarLink europeu.

Que tindrà l’objectiu de garantir connexions segures, vigilar les fronteres, i protegir infraestructures clau, entre d’altres.
Afegint-se així a les altres dues xarxes europees de satel·lits: Copernicus (destinada a la observació terrestre) i Galileo (dedicada a la navegació por satèl·lit).

Desprès d’obrir-se fa un mes la fase de licitació, ara ja se sap que un consorci d’empreses liderat per Airbus, Eutelsat, Hispasat, SES i Thales (les companyies de satèl·lits més grans d’Europa) concorreran per a desplegar els 170 satèl·lits multi-òrbita que han de formar IRIS2.

Del cost total de 6 milions d’euros, el sector privat en pagarà 3,6 i la UE cobrirà els 2,4 milions d’euros restants.

Els cinc gegants de la indústria que s’han unit per licitar els contractes de la UE IRIS2 probablement representaran el consorci més qualificat, donada la seva escala i capacitats tècniques inigualables. Tanmateix, aquesta associació pot representar un repte per als funcionaris de la UE que han subratllat la importància d’un procés de licitació divers i competitiu. Ja que la UE va establir que les petites empreses rebin el 30% dels contractes de IRIS2.

A banda de la cobertura comercial, s’espera que el projecte impulsi la indústria satel·lital europea, i ajudi a reduir la fractura digital que pateixen certs territoris europeus.

La UE espera encendre els primers satèl·lits a finals del 2024 i completar la constel·lació el 2027.

Les autoritats italianes han prohibit ChatGPT perquè no compleix la directiva europea de protecció de dades.

L’empresa americana del chatbot, OpenAI, ha fet servir tot tipus de dades per entrenar el seu algoritme d’intel·ligència artificial, entre les que s’han mostrat converses privades o dades bancàries.

I tampoc filtra l’accés al menors.

L’autoritat italiana de protecció de dades va anunciar que l’empresa OpenAI té 20 dies per dir com respondrà a les preocupacions de l’organisme, sota risc d’una multa de $21,7 milions de dòlars o fins al 4% dels ingressos anuals. Que mostra la importància del compliment normatiu que han de seguir les companyies que operen a Europa, que han de prioritzar la protecció de les dades personals i complir amb les estrictes normes de protecció de dades establertes per la Unió Europea.

L’empresa haurà de sustentar l’origen de la informació que subministra ChatGPT, i també hauran de justificar les infraccions per les quals està sent investigada: la infracció dels articles 5, 6, 8, 13 i 25 del Reglament General de Protecció de Dades europeu.

Tot i que que la Unió Europea està treballant actualment a la primera legislació del món sobre intel·ligència artificial, aquesta com sabem pot tardar molt de temps en ser aplicada, i Itàlia, empesa pel debat públic obert per la principal organització de consumidors i usuaris del país, ha decidit aplicar la llei de protecció de dades per restringir-ne el seu ús.

La subdirectora general de l’organització de consumidors, Ursula Pachl, ha advertit que la societat “actualment no està prou protegida del mal” que la intel·ligència artificial pot causar i que “existeixen serioses preocupacions sobre com ChatGPT i chatbots similars poden enganyar i manipular les persones”.

La prohibició com veiem es el resultat d’un debat social molt més profund, i que tot just comença.